Vers la fin del 1943 in Valtòrta l'era rivada ona formazion fascista de SS
che l'era reussida, travestida da partigiana, a cattaa in d'ona imboscada duu
gioin de Barzi che se trovaven in quel paes a fa incetta de butter.
Hinn staa fusilaa. In di pian de Bòbbi nel mes de Dicember de quell ann, on quai milit dispers, fòrzaa el rifugi Savoia
e bloccaa temporaneament el fradel e la sorella Gargenti, hann ciappaa sù i provvist e hinn andaa a scondes in de la boschina vers la Valtòrta.
In quell di el pussee vegg di fradei
La baita in de la nev
Gargenti, Giuseppe, cont
on quai compagn, l'ha faa ona incursion fin sora el paes e la gh'è stada anca ona sparatòria.
El 20 de febbrari 1944 i SS fascista, anmò travestii de partigian, incontren in
su i piani de Bobbi duu alter gioin de Barzi, dòpo on scambi de pòcch paròll, je
persuaden a troass el di adree cont di alter compagn a la Baita de la
Pesciòla e a portà di fusill e di medegament di quei gh'aveven bisogn. I duu gioin
partigian tornen anmò a Barzi e toeuven contatt con di compagn e intra de
lor Giovanni Gargenti, Carletto Amati e Natale Arrigoni.
El Giovanni Gargenti l'era l'albergator del "Principe" de Barzi, el Amati faseva el direttor del
Dopolavoro Arturo Buzzoni. Natale Arrigoni el faseva el murador.
Donca l'appontament l'era a la Baita de la Pesciola, che la se troeuva in de la part
pussee alta de la Val del Fò. Ghe se pò rivà da Moggi o da Barzi per
Bòbbi, se passa per on sentiroeu de fianch e de sora de la capanna Lech e per
el contrafòrt che 'l divid la Val di Camòzz dalla Val del Fò. Baita
solitaria situada arent a ona fòpa d'acqua piovana, serciada su da
deruperi scur che limiten da un fianch la Val del Fò.
A l'alba i trii gioin ansios de portà el sò aiutt ai amis partigian,
dòpo avè spettaa inutilment i duu de Barzi che aveven faa de
collegament, se metten in marcia cont i medigament e i fusill. Ai des or hinn su la cresta
che la divid la Val di Camòzz de la Val del Fò. Chi i milit
de la Valtorta faseven lor ona sorpresa e je spettaven in uniforma partigiana e con la stella rossa sul
berett. Eren circa ona vintena d'òmen. L'Arrigoni l'è andaa in deperlù in de la
baita de sòtt per logà i robb che 'l aveva portaa, intanta che lassava che i alter ghe
vegnissen adree. Quand tutti eren denter in de la baita, quel che gh'aveva el grad di official
di SS, l' ha comandaa: "Man in alt" e intanta che indicava a did ai trii la stella rossa
che portava sul berett,"Num sem minga qui che vialter avii spettaa"! I trii
stremidi s' hinn poggiaa al mur, l'official l'ha domandaa la soa identità de lor.
"Gargenti" l' ha risponduu el primm interrogaa. L'official, come se quel nòmm ghe
ricordass on quaicoss, l' ha domandaa a lù doe l'avess sconduu i armi. El
gioin stremii comè, l' ha vosà che quel Gargenti l'era sò fradell che l'era restaa
in paes. Lu el saveva nagòtt di armi e nanca in doe podeven vess
sconduu. Anca l'Arrigoni el saveva nagòtt. L'official, tiraa foeura dal foeuder el
revolver, intanta che i gioin partigiani se scondeven la facia cont i man, vun
dòpo l'alter, con trii colpi, i haa copà. L'Arrigoni l'è staa colpii al brasc
sinister, e il proietil l'haa deviaa e l'è andà a striscià su la ganassa. Sbassandes denanz
cont el corp, con la facia vers el bass, el s' è fint mort intanta che el trategneva el
fiaa. El moviment di altri duu che moriven l' haa toeu via l'attenzion di SS,
che hann usaa di alter colp per finill. Poeu hinn tornaa de l'Arrigoni immòbil e per
ves sicur de la soa mòrt gh' hann minga sparaa ma gh' hann daa una stilettada
al coeur, ben rangiada.
Sorprendentement l'Arrigoni l'ha sopportaa sta proeuva senza tradiss. Ona acutta
sensazion de brusor al pett, ma lù l'è restaa immòbil. La lama l'era andada denter
arent al coeur, e, in del danneggià el polmon l' haa causaa ona emoragia interna. I
SS ciapaa dal timor de vess scopert, hann ciapaa de pressa i vittim
per i gamb cont el coo e i brasc ingio e han traa via i còrp in del fen e
saraa su l'uss hann tajaa la còrda. L'Arrigoni restaa deperlù cont i cadaver di compagn,
l'ha spettaa un pòcch prima de andà foeura. Con la senta de vun de sò compagn l'haa ligà el
sò brasc al còll. Tutt l'era silenzi, i SS eren in sui pian de Bobbi
per basass in Valtòrta. L'Arrigoni adasi e cont una fadiga enòrme, compagn
de un sonnambul per la bòtta subida, arent al coeur una sensazion de
fregg come se fuss adree a giasass, l'ha cominciaa a vegnì giò del mont. I fòrz
hinn mancaa e stracch mòrt l'e borlaa a terra senza podess pu levà su. Ma quell di la
fortuna l'era con lu e on montagnee l'haa vist e ha ciamaa altra gent perché la
vegniss in soccors. Trasportaa in d'on sit sicur l'è staa curaa del dottor
Strigelli.
(Altri scriven che l'è staa ciapaa a Barzi el 21/2/1944, deportaa de Milan el 17/8/1944.
Deportaa de Bolzan il 5/9/1944 a Flossenburg, liberaa a Leitmeritz).
Finida la guerra l'Arrigoni l'ha ricominciaa i so occupazion e l'è staa anca per
cinq ann Assessor del Comun de Barzi. I autoritaa hann faa di
indagin per conoss el nom de quel official di SS autor del
delitt. All'Arrigoni l'era sembraa de ricognossel in d'un sospettaa, ma l'ha minga pòdu
garantill con sicurezza e una vintena de persònn hann depòst a favor del
sospettaa stess.
Pagina de storia partigiana o ona pagina de cronaca negra? Ona storia de
vendetta, de robalizzi in villa de scior brianzoe e milanes in quel de Barzi?
De spess passi da la baita e semper son ciapaa de un sentiment de tristezza.
Quand el fiòcca o faa on fregg lader me ripari sot el pòrtegh e come in d'una
vision me par de vedè vegnì foeura non ona vaca a pascolà, ma quei milit con
l'official che de pressa ciapen la via del ritorno dòpo avè compii
el delitt.
Ona lapida sbiavida la ricorda on trist episodi de la guerra d'italian contra
italian. Dent per dent monti su a la baita per
pizzà on lumm, el ciar de la memoria.
Semper in quel ann trist i SS e i brigad negher daven la caccia ai pian de
Bobbi e de Artavagg a ona quai formazion partigiana. Tutti i baita e i
capann hin staa brusaa. E a la vigilia de quel capp d'ann i milit di brigad
negher han cattaa sù menter dormiven una desena de partigian. Strusaa adree a
val, presonee de guerra, i hann faa poggià al mur de cinta del cimiteri di
Barzi e i hann finii cont i colp di so mitra. L'era el 31 dicember
1944.